dimarts, 2 de març del 2010

Xocolata!

Durant el mes de febrer hem treballat la xocolata a l'Escola. 
La primera setmana ens van ensenyar a atemperar la cobertura negra.
La segona setmana vaig fer la meva primera Mona plana, utilitzant unes plantilles:
La setmana següent, combinant xocolata blanca i negra, i continuant amb el sistema de plantilles, vaig fer aquest peix:
I la setmana passada vam fer una mona utilitzant motlles i plantilles, on ens van deixar que féssim servir una mica la imaginació i poséssim els diferents elements com volguéssim. Aquest és l'exemple o model que ens van proposar:
I aquesta és la mona que vaig fer jo:
A més, aquesta vegada ho vam pintar amb pistola, de manera que no es veuen ni ditades ni imperfeccions. 
Ja estic més aprop de poder fer la Mona Mondriana...!

dilluns, 15 de febrer del 2010

Ja treballo en una pastisseria!

A finals del mes passat vaig rebre  una inesperada i agradable trucada... A la Pastisseria Oms de Mataró, necessitaven un ajudant. No m'ho vaig pensar dues vegades i vaig anar de seguida a fer l'entrevista.
Ara ja fa dues setmanes que hi treballo i estic molt contenta. Aprenc el doble o el triple que a l'escola, ja que fem moltes elaboracions en un mateix dia, i que el pastisser és molt bon mestre, m'ho explica tot i em respon totes les preguntes! L'ambient de treball és molt agradable, amb música clàssica de fons i un "jefes" que són entranyables. 
Aquesta setmana he fet algunes fotografies.
Dijous llarder vam fer coques de llardons i saretes:
 
(Aquesta la vaig fer jo!)
I el cap de setmana lioneses, flamets, pingüins, pastissos d'aniversari... 

(Heu vist quin art té el meu mestre?)
Encara no em crec el que estic vivint... Aquest és un ofici preciós, on cada diada té una especialitat, cada pastís va lligat a un motiu de celebració, cada dolç aporta un instant de plaer al qui ho degusta... En el dia a dia, sento el cansament d'aquest canvi de vida -treballar, estudiar, anar amunt i avall, dormir menys...- 
Però de tan en tan, m'aturo un segon i se m'escapa un somriure de felicitat i agraïment... Ara sí que he trobat el meu camí!

Fins la propera! 
Ah! I si algun dia aneu per Mataró, no deixeu de fer una visita a la Pastisseria Oms! Us atendran amb molt de gust! I amb molt bon gust! mmmmm...!

diumenge, 24 de gener del 2010

Fotos

Últimes novetats: m'he comprat una càmara de fotos! 
I fa unes fotografies...! Mireu, mireu:

A l'escola ja hem fet el brioche i la pasta de full...


 


I a casa segueixo fent encàrrecs... aquí baix, una safata de pastes de te:

 
Aquestes últimes porten melmelada d'albercoc. Es tracta de fer galetes primetes de la mateixa forma però que la meitat tinguin un forat al mig. Quan ja són cuites i fredes s'hi posa melmelada i es tapa amb la foradada. Finalment es decora amb sucre glaç.
Les pastes de te s'estan convertint en la meva especialitat... s'accepten més encàrrecs!

dilluns, 11 de gener del 2010

Sablés de te matcha i de cacao

Un dels meus regals de reis va ser una bosseta de te matcha, i estava impacient per provar alguna recepta amb aquest ingredient tan peculiar. Així que com que una de les meves especialitats o dèries són les galetes sablés, vaig decidir començar per aquí: Sablé de te verd!
Heus aquí la recepta:
Ingredients:
150 g de farina
90 g de mantega
60 g de sucre
60 g de farina d'ametlla
la pell d'una llimona
2 rovells
3 culleradetes de matcha
un pessic de sal
una mica de vainillina
sucre glaç per decorar
  • Tamisar la farina, la sal, el matcha i la vainillina en un bol. 
  • Afegir la farina d'ametlla i la pell rallada de la llimona.
  • Incorporar la mantega a trocets, treballant una mica amb les mans fins que s'esgruni. 
  • Afegir els rovells  i amassar (és millor tenir-los preparats en un recipent, de manera que no haguem d'anar a rentar-nos les mans per tornar a amassar).
  • Deixar reposar la massa a la nevera durant 30 minuts.
  • Preescalfar el forn a 180ºC.
  • Un cop reposada la massa, estendre-la a un gruix d'uns 3mm, i tallar les formes.
  • Coure al forn durant uns 15-20 minuts o fins que comencin a agafar color (torradet). 
  • Deixar rafredar i empolsinar amb sucre glaç.

Com que no en tenia prou, i portava totes les festes amb l'idea de fer sablés al cacao, vaig decidir fer-les també. Vaig treure la recepta d'un blog que podeu consultar clicant aquí. Es veu que és una recepta del  Mestre Pastisser Pierre Hermé! He de confessar que tenia la seva complicació però el resultat és... mmm boníssim! 

Animeu-vos a fer aquestes galetetes! 
Us aconsello acompanyar-les amb un bon te. 
Fins la propera!


divendres, 8 de gener del 2010

MONa MONdriana!

A l'EPGB, a part de potinejar per l'obrador i absorbir tota la informació teòrica que puc, també m'ho passo molt bé a les classes de dibuix. Sí, sí, també hi ha una assignatura de dibuix, en la qual es tracta tan la vessant estètica del producte, com el dibuixar plantilles per mones, etc.
I el penúltim treball de l'assignatura és fer una maqueta d'una Mona de Pasqua, la que volguem.
Així que he posat en marxa la imaginació, els meus coneixements dels estudis anteriors (d'alguna cosa ha de servir ser diplomada en disseny d'interiors, no?), i...
tatxán! Us presento la:


Per qui no el conegui, P. Mondrian va ser un pintor avangtuardista, que es conegut per les seves il·lustracions neoplasticistes, on combina entramats negres sobre fons blancs, jugant sempre amb colors primaris.
Què us sembla? Us recorda alguna altra cosa...? Doncs sí, és una mona clarament influenciada per les mones de l'Oriol Balaguer, ja que té una col·lecció d'ous de pasqua que se surten dels estàndards clàssics, per anar més enllà. Si no els heu vist mai us recomano que visiteu el seu lloc web. Són increïbles!
Dit això, suposo que l'únic dubte que queda per resoldre és si farem aquest projecte en xocolata... Doncs em sap greu dir que no! Almenys de moment. És un exercici de dibuix que va totalment a part. A més, si hagués de fer aquesta abstracció d'ou en xocolata... em caldria l'ajuda d'un professional molt però que molt entès en el tema! Qui ho sap, potser algún dia...
*Per cert, és molt interessant el joc d'ombres que es produeix al il·luminar la maqueta!


diumenge, 27 de desembre del 2009

Tiramisù de Torró

El dia de Nadal vaig fer tiramisù de Torró de Xixona. Vaig veure la recepta al blog de la Gemma i no em vaig poder estar de provar-ho. Una varietat més de tiramisù per la meva col·lecció! 

Clicant aquí podreu veure com es fa. 
Jo hi vaig fer alguna variació, per exemple, vaig fer el doble de la recepta i en comptes de posar 4 ous en vaig posar 5, seguint la proporció que faig normalment amb el tiramisù clàssic. 




Pel que fa la decoració, vaig intentar fer les estrelles  de caramel i ametlles, però no em va quedar bé la forma, i com que no vaig tenir temps de tornar-ho a intentar, vaig posar confeti de sucre de colors.


El confeti va donar un toc festiu a la presentació, i un toc cruixent a la boca. Així que si no teniu ganes de fer caramel, us ho recoman-ho!
Vull afegir que crec que es notava poc el gust del torró, estic pensant si es podría variar la recepta d'alguna manera per aconseguir un sabor més intens de torró sense que sigui pesat. Una manera molt senzilla podría ser el que he fet avui amb els gotets que havien sobrat: en comptes de confeti, hi he posat encenalls de torró per sobre! Boníssim!

dijous, 24 de desembre del 2009

Pastís per l'Avi o Pastís de Turrons

La setmana passada vaig fer un pastís pel meu avi, que celebrava els seus "tres quarts de segle", i la meva àvia em va encarregar les postres. Com que era una ocasió especial vaig decidir fer-li un pastís original "dissenyat" especialment per a ell.
La veritat és que al principi em vaig quedar bastant en blanc... Com podía ser que  no em vingués la inspiració davant d'una persona tan propera, que coneixo des que vaig néixer...? Va ser com adonar-se que el meu avi era com un desconegut... Però mica en mica, van anar sorgint les idees i els records.
La primera idea va ser fer algun dolç relacionat amb el Nadal, ja que el seu aniversari és proper a aquestes dates. "Potser turró.... xixona? permet fer moltes coses... però està massa vist..." Així que vaig preguntar a la meva mare, quin era el turró preferit del meu avi, i em va contestar que el guirlache! I si, tenia molt de sentit, perquè recordo alguna tarda amb el meu avi d'haver intentat de fer caramel a casa. A més els fruits secs també li han agradat sempre. Llavors vaig recordar que les nous li encanten, i que quan érem petits ens feia barquetes, tortugues i altres formes amb les closques de nou, que aconseguia partir per la meitat perfecta (em quedava bocavadada!) Així que ja tenia un altre turró candidat: el de nata-nous, que per cert, també agrada molt a la meva àvia.
El dilema doncs, era com transformar aquests turrons en un pastís d'aniversari... I un dia, tot menjant nous, vaig acompanyar-les amb una mica de pa i... "Pa amb nous... pa amb oli... pa amb xocolata... Bingo!" Un conjunt de sabors tradicionals però que convinen perfectament.
El resultat:



Base: bescuit d'oli d'oliva, recepta extreta del blog
Farcit: turró de nata-nous, recepta extreta de
(substituint la glucosa per mel)
Cobertura: glaça de xocolata, recepta extreta del meu blog preferit
Decoració: "guirlache a la meva manera"
Fer un caramel ros (proporció una part de sucre per mitja d'aigua);
Abocar-lo sobre les ametlles laminades disposades en un paper de forn;
Posar un altre paper de forn a sobre, i passar el curró per aplanar-ho al màxim possible.

Conclusió: de vegades aspiro a massa. Crec que la idea estava bé, el bon gust del pastís n'era la prova, però que encara em falta experiència per "envalentonar-me" a fer segons què... Caldria millorar la consistència i sobretot l'aparença... 
Bé, un experiment més!

dimarts, 22 de desembre del 2009

"Pasta frolla"

Dissabte vam fer un concert-espectacle amb les noies de la coral que, per cert, va ser tot un èxit! Al final de la nostra part, vam repartir galetes, pel públic. I endevineu qui les havia fet... Doncs sí, vaig fer més de 200 galetes!! 


Com sempre, van agradar molt, i dic com sempre perquè les he fet varies vegades i "causen furor". 
Una de les noies de la coral em va demanar la recepta de la crostata, la base de la qual està feta de la mateixa pasta frolla que aquestes delicioses galetes...  Així que em disposo a escriure la primera recepta d'aquest blog.

Per la Pasta Frolla:
-500 gr de farina
-300 gr de mantega
-4 rovells d'ou
-150 gr de sucre glaç
-1 pessic de sal
-1 sobret de vanillina o unes gotes de essència de vainilla
-la pell rallada de 1/2 llimona
1)Talleu la mantega a daus i deixeu-la a la nevera mentre prepareu la resta d'ingredients (ha de ser freda a l'hora d'incorporar-la a la massa).
2)Barrejeu els rovells d'ou amb el sucre, la sal, la vainilla i la pell rallada de llimona.
3)Sobre el marbre ben net, disposeu la farina en forma de volcà (si està tamisada millor)
4)Incorporar els daus de mantega a la mescla anterior, i tot plegat al volcà de farina.
5)Treballar-ho amb les mans una estona fins aconseguir un massa  bastant compacta i homogènia, procurant no allargar més del necessari el temps d'amassat.
6)Fer-ne una bola i embolicar-la amb film transparent. Deixar-la reposar a la nevera, mínim 2 hores (o bé d'un dia per l'altre).


Per les galetes:
1)Treure la massa de la nevera una estona abans d'estirarla, per tal que no sigui tan dura. Preescalfar el forn a 180ºC.

 *Vaig dividir la massa en 4 parts, 
per tal que fos més fàcil d'estirar. 
2)Estirar la massa sobre una superfície enfarinada amb un curró enfarinat (o bé entre dos papers de forn), amb un gruix de mig centímetre si fa o no fa. Fer les formes de galetes desitjades.

3)Enfornar a 180ºC durant uns 10-15 minuts, o bé quan comencin a dorar-se.
4)Quan siguin fredes es poden decorar amb sucre llustre o xocolata fosa (tipus Nestle Postres). També es podrien incorporar perletes de xocolata a la massa abans de coure.

Per la crostata
Comentari previ: l'última vegada que vaig fer-la, vaig posar-hi 50 grams menys de mantega.
1) Estirar la massa amb el curró (tot previament enfarinat), fins uns 5 mm de gruix. Disposar-la en un motlle per tartes (enfarinat i untat amb mantega o usant paper de forn), forrant tota la superfície inclús les parets (ajuntat-se amb els dits). Tallar l'excedent de pasta que utilitzarem per les tires de sobre.
2)Punxar la base amb una forquilla, i posar-hi la nutella o melmelada.
3) Reamasar l'excedent de pasta i estirar-lo a uns 3-4 mm de gruix, i tallar-ne tires de 1 cm d'ample. Disposar-les sobre la nutella, formant una xarxa.
4)Coure al forn prèviament escalfat a 180ºC, durant 30-40 minuts, fins que es vegi una mica doradeta. 
*En aquestes elaboracions, no serveix mirar la consistència, ja que en calent semblen crues i al rafredar-se es quan s'endureixen. Guiar-se per el color.

Bé doncs, ja està tot dit. Si m'he deixat res o hi ha dubtes... deixeu-me un comentari que respondré tan aviat com pugui.



Que vagi de gust!

diumenge, 6 de desembre del 2009

Primers encàrrecs!

Aquesta ha sigut una setmana molt productiva, he tingut els meus primers dos encàrrecs! Sí, dos en una setmana!
Per dijous vaig fer unes galetes per la meva tieta, que volia portar alguna cosa per compartir amb els companys de feina per celebrar el seu aniversari. Són unes galetes de pasta brisa, tipo pastes de te, algunes d'elles pintades de xocolata negra. Es veu que van tenir èxit :)










(Perdoneu la baixa qualitat de les fotos, 
em vaig quedar sense càmara 
i les vaig haver de fer amb el mòbil)


I fa poc més d'una hora he entregat un pastís d'aniversari! Disseny exclusiu segons els gustos de la meva clienta, que li encanta el meu tiramisù... així que he inventat un Pastís de Tiramisù amb una base de galetes digestive, una capa de nutella, i el tiramisù de sempre però una mica més dens. Per acabar-ho d'arrodonir, en comptes de cobrir-lo tot  sencer amb cacau, he posat la paraula "Felicitats" (amb l'ajuda de la Vic, gràcies!!) fent reserves amb cartolina. Ho podeu veure en la foto:


A més, com que aquest pastís l'havia de lliurar sencer, vaig fer-ne un de petitó per poder tastar i valorar. Poso la foto, i així podreu veure com queda per dins.

A mi m'ha semblat prou bo, espero trucada de la Silvia per saber que els ha semblat a ells... Espero crítiques constructives!