diumenge, 29 de novembre de 2009

Crostata de nutella pel Cor de Noies

Aquest cap de setmana he anat amb el Cor de Noies a fer un assaig intensiu en una casa de colònies. Cadascú havia de portar alguna cosa per menjar, i jo, com no, vaig fer un dolç. En aquest cas, una crostata de nutella.
La crostata és un tipus de tarta italiana que es compon d'una base de pasta frolla, és a dir pasta brisa o sablée, una capa de nutella o melmelada, i per sobre unes tires de pasta brisa que es creuen.
Per una banda, vaig decidir fer-la de nutella perquè tinc present la debilitat que tenen algunes de les meves amigues per la xocolata... 
I per l'altra banda, en comptes de fer-la tota de tires, hi vaig posar uns cors per tal de personalitzar-la una mica per la ocasió! 


La veritat és que vaig quedar-me molt satisfeta perquè, a part de bonica, em va quedar bona i ben cuita! I és que no era la primera vegada que feia una crostata, però aquesta ha estat la primera vegada que m'ha quedat una consistència-cocció perfectes!
A més, vaig fer molt contentes a les cantaires, i això sí que no té preu! :)

Ah, me'n oblidava! No podia deixar en Simone, el meu xicot , sense tastar un dels seus dolços preferits, així que en vaig fer 4 en format mini, amb la massa que em sobrava.





dissabte, 21 de novembre de 2009

8 panellets per la Fàtima

El dissabte passat es va casar la meva amiga Fàtima. I com que sé que li encanten els dolços, em vaig decidir a dissenyar un dolç especialment per ella i per la data assenyalada.
La primera idea va ser fer un dolç que representés d'alguna manera les dues cultures que la Fàtima té tan arrelades. Així doncs, vaig posar a buscar informació sobre dolços del Marroc i vaig veure que un dels ingredients que més feien servir era l'ametlla, que per aquelles casualitats de la vida coincidia amb l'ingredient base dels tradicionals panellets catalans d'aquelles dates. Així que ja tenia punt de partida. A més, a classe, ens van dir que es poden fer panellets del gust que volguem. I el sabor que vaig triar va ser el sèsam, també molt característic dels dolços del Marroc*. Per acabar-ho de rematar, vaig pensar en cobrir alguns dels panellets amb xocolata, que sé que fa tornar boja a la Fàtima.

El resultat va ser el següent:






El casament va ser una festa preciosa i plena d'alegria.

 
*També vaig fer algunes proves amb aroma de tarongina (azahar), però no vaig acabar de trobar el punt just, em semblava una mescla de sabors extranya... la sorpresa va ser meva quan vaig reconèixer aquells sabors en els dolços que ens van repartir durant el casament.
Eren boníssims!



Panellets

Però no tot surt sempre bé i a la primera...
La setmana que vam fer panellets a classe, vaig tenir un desengany amb els de pinyons... Tanta il·lusió que em feia fer panellets, i vaig acabar una mica trasvalsada, ja que em vaig deixar els de pinyons per l'últim moment, i amb les presses... no hi havia manera que se'm enganxessin els pinyons! 


Però jo no em rendeixo! Aquella mateixa tarda, vaig a ajudar a la meva mare a fer els panellets com cada any. El primer que vaig fer va ser  intentar superar la meva frustració... i evidentment, les coses fetes amb calma, surten molt millor!



I fins i tot, vaig inventar uns panellets nous... de nutella! Boníssims!!

Aquest va ser el resultat final:


Una gran producció, eh?

Pràctiques

Fa dos mesos que vaig començar l'Escola de Pastisseria i no hi ha qui em pari!
Les primeres setmanes m'enduia feina a casa i tot:
La primera setmana em vaig emportar la crema i amb aquesta vaig fer unes cassoletes amb fruites del bosc;
Com que els cremosos de xocolata amb nata van tenir molt d'èxit, els vaig tornar a fer a casa per portar a un sopar amb les amigues;
La setmana del "sucre" va ser molt densa, i no ens va donar temps de coure els merengues a classe. Així que m'ho vaig emportar a casa on vaig pràcticar amb la mànega pastissera i els vaig coure al forn;
I què dir del brioche...! Després de dos dies de treballar-lo a mà, tot i el cansament, vaig tenir forces per acabar d'enfornar-lo a casa i provar formes noves. 
Apa, ja he fet un resum de les meves pràctiques escolars i extra-escolars.
Aquí van unes imatges de tot el que he explicat.


dimarts, 17 de novembre de 2009

Benvinguts/des al meu blog! ~Escala cromàtica~

Aquest blog està dedicat a la meva gran passió, la pastisseria. 
Hi aniré pujant fotos i comentaris dels meus experiments amb els dolços.
Segur, que me'n deixaré molts, perquè a l'Escola de Pastisseria cada setmana fem coses noves...! Però si més no, aniré posant el que em sembli interessant.

Per començar, els meus inicis en la "pastisseria conceptual":

Al mes de juny, em vaig presentar al concurs de pastissos musicals que organtitza cada any l'Escola Municipal de Música de Premià de Mar.
La meva aportació va ser una Escala cromàtica, composta per unes cassoletes de pasta brisa, omplertes amb 12 sabors diferents (un per cada nota de l'escala musical), i a la vegada seguint un cert cromatisme de color.

Un cop acabat el concurs (em vaig endur un premi i tot!), es van servir tots els pastissos per berenar. Va ser molt divertit sentir la gent que va poder tastar les meves cassoletes com comentaven entre ells: "De què té gust el re#?"