MONa MONdriana!

A l'EPGB, a part de potinejar per l'obrador i absorbir tota la informació teòrica que puc, també m'ho passo molt bé a les classes de dibuix. Sí, sí, també hi ha una assignatura de dibuix, en la qual es tracta tan la vessant estètica del producte, com el dibuixar plantilles per mones, etc.

I el penúltim treball de l'assignatura és fer una maqueta d'una Mona de Pasqua, la que volguem.

Així que he posat en marxa la imaginació, els meus coneixements dels estudis anteriors (d'alguna cosa ha de servir ser diplomada en disseny d'interiors, no?), i...

tatxán! Us presento la:

Per qui no el conegui, P. Mondrian va ser un pintor avangtuardista, que es conegut per les seves il·lustracions neoplasticistes, on combina entramats negres sobre fons blancs, jugant sempre amb colors primaris.

Què us sembla? Us recorda alguna altra cosa...? Doncs sí, és una mona clarament influenciada per les mones de l'Oriol Balaguer, ja que té una col·lecció d'ous de pasqua que se surten dels estàndards clàssics, per anar més enllà. Si no els heu vist mai us recomano que visiteu el seu lloc web. Són increïbles!

Dit això, suposo que l'únic dubte que queda per resoldre és si farem aquest projecte en xocolata... Doncs em sap greu dir que no! Almenys de moment. És un exercici de dibuix que va totalment a part. A més, si hagués de fer aquesta abstracció d'ou en xocolata... em caldria l'ajuda d'un professional molt però que molt entès en el tema! Qui ho sap, potser algún dia...

*Per cert, és molt interessant el joc d'ombres que es produeix al il·luminar la maqueta!

Tiramisù de Torró

El dia de Nadal vaig fer tiramisù de Torró de Xixona. Vaig veure la recepta al blog de la Gemma i no em vaig poder estar de provar-ho. Una varietat més de tiramisù per la meva col·lecció! 

Clicant aquí podreu veure com es fa. 

Jo hi vaig fer alguna variació, per exemple, vaig fer el doble de la recepta i en comptes de posar 4 ous en vaig posar 5, seguint la proporció que faig normalment amb el tiramisù clàssic. 

Pel que fa la decoració, vaig intentar fer les estrelles  de caramel i ametlles, però no em va quedar bé la forma, i com que no vaig tenir temps de tornar-ho a intentar, vaig posar confeti de sucre de colors.

El confeti va donar un toc festiu a la presentació, i un toc cruixent a la boca. Així que si no teniu ganes de fer caramel, us ho recoman-ho!

Vull afegir que crec que es notava poc el gust del torró, estic pensant si es podría variar la recepta d'alguna manera per aconseguir un sabor més intens de torró sense que sigui pesat. Una manera molt senzilla podría ser el que he fet avui amb els gotets que havien sobrat: en comptes de confeti, hi he posat encenalls de torró per sobre! Boníssim!

Pastís per l'Avi o Pastís de Turrons

La setmana passada vaig fer un pastís pel meu avi, que celebrava els seus "tres quarts de segle", i la meva àvia em va encarregar les postres. Com que era una ocasió especial vaig decidir fer-li un pastís original "dissenyat" especialment per a ell.

La veritat és que al principi em vaig quedar bastant en blanc... Com podía ser que  no em vingués la inspiració davant d'una persona tan propera, que coneixo des que vaig néixer...? Va ser com adonar-se que el meu avi era com un desconegut... Però mica en mica, van anar sorgint les idees i els records.

La primera idea va ser fer algun dolç relacionat amb el Nadal, ja que el seu aniversari és proper a aquestes dates. "Potser turró.... xixona? permet fer moltes coses... però està massa vist..." Així que vaig preguntar a la meva mare, quin era el turró preferit del meu avi, i em va contestar que el guirlache! I si, tenia molt de sentit, perquè recordo alguna tarda amb el meu avi d'haver intentat de fer caramel a casa. A més els fruits secs també li han agradat sempre. Llavors vaig recordar que les nous li encanten, i que quan érem petits ens feia barquetes, tortugues i altres formes amb les closques de nou, que aconseguia partir per la meitat perfecta (em quedava bocavadada!) Així que ja tenia un altre turró candidat: el de nata-nous, que per cert, també agrada molt a la meva àvia.

El dilema doncs, era com transformar aquests turrons en un pastís d'aniversari... I un dia, tot menjant nous, vaig acompanyar-les amb una mica de pa i... "Pa amb nous... pa amb oli... pa amb xocolata... Bingo!" Un conjunt de sabors tradicionals però que convinen perfectament.

El resultat:

Base: bescuit d'oli d'oliva, recepta extreta del blog

http://lodecarlosvalencia.blogspot.com/2007/02/bizcocho-de-aceite-de-oliva.html

Farcit: turró de nata-nous, recepta extreta de

http://dolors-elpa.blogspot.com/2009/11/torrons.html

(substituint la glucosa per mel)

Cobertura: glaça de xocolata, recepta extreta del meu blog preferit

http://lacuinadecasa.blogspot.com/2009/02/bescuit-amb-glaca-de-xocolata.html

Decoració: "guirlache a la meva manera"

Fer un caramel ros (proporció una part de sucre per mitja d'aigua);

Abocar-lo sobre les ametlles laminades disposades en un paper de forn;

Posar un altre paper de forn a sobre, i passar el curró per aplanar-ho al màxim possible.

Conclusió: de vegades aspiro a massa. Crec que la idea estava bé, el bon gust del pastís n'era la prova, però que encara em falta experiència per "envalentonar-me" a fer segons què... Caldria millorar la consistència i sobretot l'aparença... 

Bé, un experiment més!

"Pasta frolla"

Dissabte vam fer un concert-espectacle amb les noies de la coral que, per cert, va ser tot un èxit! Al final de la nostra part, vam repartir galetes, pel públic. I endevineu qui les havia fet... Doncs sí, vaig fer més de 200 galetes!! 

Com sempre, van agradar molt, i dic com sempre perquè les he fet varies vegades i "causen furor". 

Una de les noies de la coral em va demanar la recepta de la crostata, la base de la qual està feta de la mateixa pasta frolla que aquestes delicioses galetes...  Així que em disposo a escriure la primera recepta d'aquest blog.

Per la Pasta Frolla:

-500 gr de farina

-300 gr de mantega

-4 rovells d'ou

-150 gr de sucre glaç

-1 pessic de sal

-1 sobret de vanillina o unes gotes de essència de vainilla

-la pell rallada de 1/2 llimona
1)Talleu la mantega a daus i deixeu-la a la nevera mentre prepareu la resta d'ingredients (ha de ser freda a l'hora d'incorporar-la a la massa).
2)Barrejeu els rovells d'ou amb el sucre, la sal, la vainilla i la pell rallada de llimona.
3)Sobre el marbre ben net, disposeu la farina en forma de volcà (si està tamisada millor)
4)Incorporar els daus de mantega a la mescla anterior, i tot plegat al volcà de farina.
5)Treballar-ho amb les mans una estona fins aconseguir un massa  bastant compacta i homogènia, procurant no allargar més del necessari el temps d'amassat.
6)Fer-ne una bola i embolicar-la amb film transparent. Deixar-la reposar a la nevera, mínim 2 hores (o bé d'un dia per l'altre).

Per les galetes:
1)Treure la massa de la nevera una estona abans d'estirarla, per tal que no sigui tan dura. Preescalfar el forn a 180ºC.

 *Vaig dividir la massa en 4 parts, 

per tal que fos més fàcil d'estirar. 

2)Estirar la massa sobre una superfície enfarinada amb un curró enfarinat (o bé entre dos papers de forn), amb un gruix de mig centímetre si fa o no fa. Fer les formes de galetes desitjades.

3)Enfornar a 180ºC durant uns 10-15 minuts, o bé quan comencin a dorar-se.
4)Quan siguin fredes es poden decorar amb sucre llustre o xocolata fosa (tipus Nestle Postres). També es podrien incorporar perletes de xocolata a la massa abans de coure.

Per la crostata
Comentari previ: l'última vegada que vaig fer-la, vaig posar-hi 50 grams menys de mantega.

1) Estirar la massa amb el curró (tot previament enfarinat), fins uns 5 mm de gruix. Disposar-la en un motlle per tartes (enfarinat i untat amb mantega o usant paper de forn), forrant tota la superfície inclús les parets (ajuntat-se amb els dits). Tallar l'excedent de pasta que utilitzarem per les tires de sobre.
2)Punxar la base amb una forquilla, i posar-hi la nutella o melmelada.
3) Reamasar l'excedent de pasta i estirar-lo a uns 3-4 mm de gruix, i tallar-ne tires de 1 cm d'ample. Disposar-les sobre la nutella, formant una xarxa.
4)Coure al forn prèviament escalfat a 180ºC, durant 30-40 minuts, fins que es vegi una mica doradeta. 
*En aquestes elaboracions, no serveix mirar la consistència, ja que en calent semblen crues i al rafredar-se es quan s'endureixen. Guiar-se per el color.

Bé doncs, ja està tot dit. Si m'he deixat res o hi ha dubtes... deixeu-me un comentari que respondré tan aviat com pugui.



Que vagi de gust!

Primers encàrrecs!

Aquesta ha sigut una setmana molt productiva, he tingut els meus primers dos encàrrecs! Sí, dos en una setmana!

Per dijous vaig fer unes galetes per la meva tieta, que volia portar alguna cosa per compartir amb els companys de feina per celebrar el seu aniversari. Són unes galetes de pasta brisa, tipo pastes de te, algunes d'elles pintades de xocolata negra. Es veu que van tenir èxit :)

(Perdoneu la baixa qualitat de les fotos, 

em vaig quedar sense càmara 

i les vaig haver de fer amb el mòbil)

I fa poc més d'una hora he entregat un pastís d'aniversari! Disseny exclusiu segons els gustos de la meva clienta, que li encanta el meu tiramisù... així que he inventat un Pastís de Tiramisù amb una base de galetes digestive, una capa de nutella, i el tiramisù de sempre però una mica més dens. Per acabar-ho d'arrodonir, en comptes de cobrir-lo tot  sencer amb cacau, he posat la paraula "Felicitats" (amb l'ajuda de la Vic, gràcies!!) fent reserves amb cartolina. Ho podeu veure en la foto:

A més, com que aquest pastís l'havia de lliurar sencer, vaig fer-ne un de petitó per poder tastar i valorar. Poso la foto, i així podreu veure com queda per dins.

A mi m'ha semblat prou bo, espero trucada de la Silvia per saber que els ha semblat a ells... Espero crítiques constructives!

Crostata de nutella pel Cor de Noies

Aquest cap de setmana he anat amb el Cor de Noies a fer un assaig intensiu en una casa de colònies. Cadascú havia de portar alguna cosa per menjar, i jo, com no, vaig fer un dolç. En aquest cas, una crostata de nutella.

La crostata és un tipus de tarta italiana que es compon d'una base de pasta frolla, és a dir pasta brisa o sablée, una capa de nutella o melmelada, i per sobre unes tires de pasta brisa que es creuen.

Per una banda, vaig decidir fer-la de nutella perquè tinc present la debilitat que tenen algunes de les meves amigues per la xocolata... 

I per l'altra banda, en comptes de fer-la tota de tires, hi vaig posar uns cors per tal de personalitzar-la una mica per la ocasió! 

La veritat és que vaig quedar-me molt satisfeta perquè, a part de bonica, em va quedar bona i ben cuita! I és que no era la primera vegada que feia una crostata, però aquesta ha estat la primera vegada que m'ha quedat una consistència-cocció perfectes!

A més, vaig fer molt contentes a les cantaires, i això sí que no té preu! :)

Ah, me'n oblidava! No podia deixar en Simone, el meu xicot , sense tastar un dels seus dolços preferits, així que en vaig fer 4 en format mini, amb la massa que em sobrava.

8 panellets per la Fàtima

El dissabte passat es va casar la meva amiga Fàtima. I com que sé que li encanten els dolços, em vaig decidir a dissenyar un dolç especialment per ella i per la data assenyalada.
La primera idea va ser fer un dolç que representés d'alguna manera les dues cultures que la Fàtima té tan arrelades. Així doncs, vaig posar a buscar informació sobre dolços del Marroc i vaig veure que un dels ingredients que més feien servir era l'ametlla, que per aquelles casualitats de la vida coincidia amb l'ingredient base dels tradicionals panellets catalans d'aquelles dates. Així que ja tenia punt de partida. A més, a classe, ens van dir que es poden fer panellets del gust que volguem. I el sabor que vaig triar va ser el sèsam, també molt característic dels dolços del Marroc*. Per acabar-ho de rematar, vaig pensar en cobrir alguns dels panellets amb xocolata, que sé que fa tornar boja a la Fàtima.

El resultat va ser el següent:

El casament va ser una festa preciosa i plena d'alegria.

 
*També vaig fer algunes proves amb aroma de tarongina (azahar), però no vaig acabar de trobar el punt just, em semblava una mescla de sabors extranya... la sorpresa va ser meva quan vaig reconèixer aquells sabors en els dolços que ens van repartir durant el casament.
Eren boníssims!

Panellets

Però no tot surt sempre bé i a la primera...

La setmana que vam fer panellets a classe, vaig tenir un desengany amb els de pinyons... Tanta il·lusió que em feia fer panellets, i vaig acabar una mica trasvalsada, ja que em vaig deixar els de pinyons per l'últim moment, i amb les presses... no hi havia manera que se'm enganxessin els pinyons! 

Però jo no em rendeixo! Aquella mateixa tarda, vaig a ajudar a la meva mare a fer els panellets com cada any. El primer que vaig fer va ser  intentar superar la meva frustració... i evidentment, les coses fetes amb calma, surten molt millor!

I fins i tot, vaig inventar uns panellets nous... de nutella! Boníssims!!

Aquest va ser el resultat final:

Una gran producció, eh?

Pràctiques

Fa dos mesos que vaig començar l'Escola de Pastisseria i no hi ha qui em pari!

Les primeres setmanes m'enduia feina a casa i tot:

La primera setmana em vaig emportar la crema i amb aquesta vaig fer unes cassoletes amb fruites del bosc;

Com que els cremosos de xocolata amb nata van tenir molt d'èxit, els vaig tornar a fer a casa per portar a un sopar amb les amigues;

La setmana del "sucre" va ser molt densa, i no ens va donar temps de coure els merengues a classe. Així que m'ho vaig emportar a casa on vaig pràcticar amb la mànega pastissera i els vaig coure al forn;

I què dir del brioche...! Després de dos dies de treballar-lo a mà, tot i el cansament, vaig tenir forces per acabar d'enfornar-lo a casa i provar formes noves. 

Apa, ja he fet un resum de les meves pràctiques escolars i extra-escolars.

Aquí van unes imatges de tot el que he explicat.